Pàgina web provisional

La pandèmia fa créixer la desigualtat social i el risc de pobresa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

estimacions_pobresa_IERMB

Un estudi de l’IERMB, finançat per l’AMB, determina que 1 de cada 4 habitants de l’àrea metropolitana viuen en risc de pobresa[1], un 23% més que abans de la crisi sanitària.  Els perfils socials més afectats: infants de 0 a 17 anys (34%), joves (26%), població d’origen migrant (49%) i les classes treballadores

L’estudi “Una aproximació als efectes socioeconòmics de la COVID-19 a la metròpoli de Barcelona, elaborat per l’IERMB i finançat per l’AMB, evidencia que la pandèmia ha cronificat la vulnerabilitat entre la població menys afavorida. Ho fa analitzant l’evolució de les desigualtats socials i el risc de pobresa de la població metropolitana, al llarg del 2020. L’informe fa servir un innovador mètode d’estimacions de rendes per poder estudiar l’impacte de la pandèmia, de forma més àgil, mentre no es publiquen les dades oficials, previstes per al 2022.

La caiguda de les rendes se situa entorn el 6% de mitjana

L’informe estima que l’any 2020 la renda anual neta mitjana de les llars a la metròpoli de Barcelona se situa entre els 32.876€/anuals (escenari I)[2] i els 32.564€/anuals (escenari II). Això significa una reducció d’entre un 5,4% i un 6,3% en relació a la situació pre-pandèmia. Aquesta caiguda de les rendes de les llars metropolitanes és similar a la que s’ha produït al conjunt de Catalunya i de Espanya.

Reducció de la renda més intensa, d’un 10%, entre els col·lectius més vulnerables

estimacions_pobresa_IERMB
Coeficient de Gini. Total població. Àrea metropolitana de Barcelona, Catalunya i Espanya, 2019—2020

L’impacte de la crisi pandèmica ha estat més intens entre la població metropolitana que ja tenia un nivell de renda relativament baix abans de la pandèmia. En concret, la població amb renda més baixa ha perdut el 10% dels ingressos, l’any 2020. Així, s’ha desfet el poc camí que s’havia avançat, en termes de cohesió social, durant el període de reactivació econòmica.

 

 

 

A Catalunya i Espanya la tendència ha estat similar a la de la metròpoli de Barcelona amb un augment moderat de la desigualtat social.

Estimacions_pobresa_IERMBProp d’un 12% de la població metropolitana, en risc de pobresa severa

Gairebé 800.000 persones viuen en risc de pobresa, un 24’5% de la població metropolitana. Això suposa un increment del 23% respecte al període prepandèmia. Pel que fa a la població amb risc de pobresa severa, ha augmentat gairebé 3 punts, arribant fins a pràcticament el 12%, mentre que la pobresa extrema se situa al 7% de la població.

Aquest augment de la pobresa s’ha produït també en una magnitud similar tant a Catalunya com a Espanya i, novament, els registres de la metròpoli de Barcelona se situarien per sota de les del conjunt de l’Estat espanyol, però lleugerament per sobre dels de Catalunya.

Un 34% dels infants i joves de 0 a 17 anys viuen en risc de pobresa

Estimacions_pobresa_4_IERMBEls col·lectius socials que més han patit les conseqüències d’aquesta nova crisi econòmica han estat els que ja eren els més vulnerables abans de la pandèmia (gràfic 4). Així doncs, qui més ha vist augmentar el seu risc de pobresa ha estat la població jove (26%) i els infants (34%), la població d’origen migrant (49%) i les classes treballadores. Els treballadors no qualificats del sector de la indústria (31%) i de serveis (28%) i els petits empresaris i autònoms (29%)La població autòctona, la classe mitjana (directius i professionals), juntament amb les classes intermèdies i els autònoms, i la població en edat de jubilació han estat els perfils socials menys afectats per la recessió econòmica (gràfic 4).

Sense les mesures de protecció social, l’àrea metropolitana hagués retrocedit tres dècades, en termes de desigualtat social

Segons les estimacions realitzades, sense l’anomenat escut social, conformat per un conjunt de mesures, com els ERTO i els ajuts als treballadors autònoms,  la desigualtat social s’hauria disparat fins a valors propers als que es registraven a l’àrea metropolitana de Barcelona els anys 90. Parlem d’un retrocés, en termes de cohesió social de tres dècades, i la població en risc de pobresa moderada hagués arribat fins al 28%.

Segons les estimacions realitzades, a l’àrea metropolitana de Barcelona aquests instruments han reduït un 4,1% la desigualtat social, un 12,4% la pobresa moderada i fins a un 20,7% la pobresa extrema.

A diferència de la resta de l’Estat, però, la protecció social de l’Ingrés Mínim Vital està sent molt limitada a la metròpoli de Barcelona, pràcticament imperceptible. Mentre a l’Estat, l’IMV ha reduït fins pràcticament el 8% la pobresa extrema, a Catalunya ho fa en un 1’3% i a Barcelona no suposa cap reducció.

Vulnerabilitat residencial

La població metropolitana està destinant de mitjana el 22,7% dels seus ingressos a cobrir les despeses de l’habitatge, pràcticament 2 punts percentuals més que abans de la pandèmia.  La població més afectada és la que viu en habitatges de lloguer, la qual estaria destinant actualment de mitjana el 44% de la seva renda, mentre que l’any 2018-2019 el percentatge era del 40,5%.

Cal afegir que el 8% de la població metropolitana es troba actualment en risc de no poder fer front a les despeses de l’habitatge (destinen més del 60% dels seus ingressos a aquesta finalitat). En el cas de la població que viu de lloguer, aquest percentatge se situa per sobre del 20%.

[1] Les taxes de risc de pobresa per l’any 2020 es calculen amb el llindar ancorat en l’any previ a la pandèmia per neutralitzar l’efecte de la reducció generalitzada d’ingressos sobre la construcció de l’indicador

[2] A cada escenari es calcula el risc de perdre l’ocupació de manera diferenciada. En l’escenari I (més optimista) només es consideren els aturats que estan buscant feina activament. A l’escenari II (més pessimista) també s’afegeixen els aturats “desanimats” i els inactius que desitgen treballar.

Desplaçat dalt de tot